Una visió personal que parla de nous reptes i oportunitats
Com definiries el curs 2020-21?
Definiria el curs 2020-2021 com un curs atípic en el qual tots hem hagut d’aprendre a adaptar-nos al que vingui dia a dia i a flexibilitzar sempre que ha estat necessari. Cada dia ha estat un exercici de capacitat de reacció a les noves situacions que ens hem anat trobant i penso que ha estat un repte a nivell tant col·lectiu com individual.
Quins són els aspectes metodològics han estat més difícils d’aplicar?
Els aspectes metodològics més difícils d’aplicar han estat els del seguiment del grup, ja que quan vols acompanyar als alumnes també ho fas des d’un vincle que aquest curs ha estat molt difícil de crear. Ha suposat una dificultat important el fet de tenir dificultats a l’hora d’arribar a l’alumne/a i transmetre tant els coneixements com la voluntat d’acompanyar-lo en aquesta etapa tant de formació com de creixement.
Creus que, ara més que abans, és important l’autoconeixement?
Sempre he pensat que l’autoconeixement és molt important. Tot allò que succeeix al nostre entorn, no ho podem controlar. El que passat al voltant i el context són aspectes que no els podem canviar, però el que sí que podem canviar o millorar és com reaccionem o què fem amb allò que ens passa. I per fer-ho de la manera que més bé ens aporti, necessitem tenir un nivell d’autoconeixement prou elevat per a reconèixer quins aspectes del dia a dia ens fan sentir bé o malament, trobar l’origen d’aquest malestar i actuar d’acord amb allò que realment volem a la vida.
En els pròxims anys, el professorat i alumnat haurà de ser més flexible? Si/ no i per què?
Sí que ho haurà de ser perquè cada vegada la societat és més diversa, a mesura que avancem en el temps es descobreixen infinitat de camins que porten a la necessitat d’obrir la ment i plantejar-se noves maneres de viure i mirar. Tot seria més fàcil si deixéssim de focalitzar la mirada en un mateix i contempléssim també a les persones que tenim davant.
Com enfoques el pròxim curs 2021-22?
L’enfoco amb ganes de reprendre el que més ens agrada que és fer classe a l’aula, vincular amb els alumnes i els grups i transmetre la voluntat de voler acompanyar-los a nivell tant personal formatiu com professional. Amb ganes de construir el centre entre tots, alumnes, família i escola.
Quins creus que seran els reptes educatius?
Per una banda el repte d’educar en valors, que no és feina fàcil sobretot quan hi ha esquemes mentals ja preestablerts que dificulten la tasca d’intentar fer veure les coses d’altres maneres. Aconseguir que alumnes, famílies i escoles vagin a una tenint com a premissa el bé de l’alumne/a, entenent que posant límits també és una manera d’educar i estimar.
També penso que el repte estarà a compaginar les noves eines digitals des d’una perspectiva constructiva, saber incloure-les a l’aula d’una manera sana i entenent-les com a un recurs més i no com a una necessitat.
Com a responsable del centre d’Escòcia, quina és la teva avaluació general? Destaca punts forts i febles de la comunicació, metodologies, processos del centre…
La meva avaluació general se centraria principalment en l’esforç i molta feina feta a l’ombra. No és fàcil deixar-te la pell en gairebé tot el que fas dia a dia i veure que de tot, només arriba una mica, o fins i tot que a vegades no arriba. I aquest any ha sigut un clar exemple d’aquesta situació. Hem hagut de canviar, adaptar-nos i flexibilitzar en molts aspectes a marxes forçades i això desgasta molt. Tot i això penso que s’ha fet prioritzant sempre a l’alumnat, per tant s’han fet malabars amb ganes i il·lusió tot i que no ha estat gens fàcil.
Sobre la comunicació penso que ha estat positiva en el moment en el qual s’han trobat forats per parlar del que hagi estat necessari tot i que ampliaria més el ventall d’aquesta comunicació i la faria més extensiva a l’equip. Preservar espais on es pugui trobar tot l’equip o part de l’equip ( segons la necessitat), amb temps suficient per traslladar tots aquells aspectes tan positius com aspectes a millorar. La comunicació és bàsica per dur a terme un projecte, ja que les persones han de tenir l’oportunitat de posar els seus punts de vista sobre la taula i amb tota la informació decidir si volen formar part o no. Potser hauria apostat per més estones amb tot l’equip o en l’àmbit individual per donar espai a un feedback bidireccional i que així tothom tingui l’oportunitat de millorar els punts febles i potenciar els forts.
Respecte a les metodologies, em decantaria per aquelles que aconsegueixin posar a l’alumne/com a principal protagonista del seu procés d’aprenentatge. Penso que per acompanyar en l’educació és important que l’alumne / ha tingut l’oportunitat de decidir en tot moment, per poder així conèixer-se a ell mateix/a i anar comprovant què és el que li agrada i el que no. I així descobrirà en quins projectes acabarà involucrant-se i en quins no vol entrar. Metodologies que despertin la curiositat de l’alumne/a i que al llarg de les classes siguem capaços d’aportar els recursos necessaris perquè siguin ells mateixos/es els/ les puguin arribar a una resolució.
Regala’ns una frase per seguir progressant en el camí de l’educació.
Descobreix-te a tu mateix per saber qui vols ser a la vida.
