El que hem viscut i estem vivint actualment no s’havia contemplat en cap escenari d’actuació, i menys en l’àmbit educatiu. La crisi de la Covid-19 evidencia una clara voluntat de reforma educacional i del sistema global.
Des que el passat 13 de març la Generalitat de Catalunya va decidir tancar els col·legis, el sistema ha treballat, i ho continua fent, per cercar la solució més òptima que permeti a l’estudiant assistir a l’aula sense posar en risc la seva salut i la dels seus familiars.
“La crisi de la Covid-19 evidencia una clara voluntat de reforma educacional i del sistema global.”
És inqüestionable que els alumnes necessiten la interacció social, expressar-se i comunicar-se amb els seus companys de classe. Per tant, no s’estudia en cap cas renunciar a les aules, ja que creiem que el valor a l’aula ha de romandre en l’educació de l’alumnat. No obstant això, degut a la crisi sanitària que vivim, hem de replantejar-nos un sistema educatiu més flexible i adaptat a qualsevol tipus de necessitat que pugui tenir l’alumne.
Per tant, hem de voler veure la Covid-19 com una oportunitat de canvi i de millora. Centrar-nos en allò que realment és important en el creixement personal i professional dels nostres alumnes.
“…hem de voler veure la Covid-19 com una oportunitat de canvi i de millora.”
Quines són les tendències?
Xavier Mas, Doctor en educació i societat per la Universitat de Barcelona és especialista i investigador en educació digital. Posa de relleu set tendències que s’han vist accelerades per la crisi del Coronavirus:
- Informalització de l’aprenentatge: la xarxa i la tecnologia digital han incrementat diferents formats de coneixement i aprenentatge que, en conseqüència, afecta a l’entorn acadèmic.
- Aprenentatge al llarg de la vida: actualment l’activitat d’aprenentatge ja no és vinculada a una etapa determinada, sinó que podem accedir a tota aquesta informació en diferents moments i contextos de la nostra vida.
- Aprenentatge autodirigit: aquesta tendència és una necessitat a l’alça. Permet a l’estudiant coordinar i gestionar el propi aprenentatge.
- Aprenentatge social: l’existència d’eines i tecnologies que faciliten l’aprenentatge social estan basades en un aprenentatge basat en la col·laboració.
- Deslocalització: la connexió permanent ha possibilitat aprendre des de qualsevol lloc. Això també ha possibilitat la democratització de la informació, la comunicació i un notable augment de la productivitat dels usuaris.
- Automatització: la personalització de l’aprenentatge ja és una realitat gràcies a tecnologies com la intel·ligència artificial.
- Liberalització de l’acreditació: la tecnologia blockchain possibilita el reconeixement i acreditació de diferents competències sense la necessitat de disposar d’arxius que estiguin centralitzats a determinades institucions.
La deslocalització està més present que mai en l’entorn educatiu. El context en el qual ens trobem actualment no és nou, sinó que simplement acaba sent una acceleració del que ja venia sent un avís per a tots nosaltres.
Des del Centre Català Comercial creiem fermament que les crisis no han de ser vistes com un impediment en la nostra realització personal i professional, sinó com una oportunitat per conèixer-nos en més profunditat, saber quines són les debilitats i fortaleses i, si cal, reinventar-nos en la consecució dels nostres objectius per poder adaptar-nos en el context actual.
“…una oportunitat per conèixer-nos en més profunditat…”
Aquestes set tendències mencionades per Xavier Mas i que, nosaltres recolzem, no són tendències noves, sinó metodologies i eines que han sorgit en la societat social per atendre les necessitats més immediates de les persones.
Qualsevol crisi fa replantejar-nos si el camí que fins ara estàvem fent és l’adequat. Animem a tots els nostres alumnes a fer una reflexió introspectiva i extreure’n els valors que els ajudin a seguir sumant i que els capacitin per aconseguir els objectius proposats.
